Radioaficionats

Radioaficionats: Terminologia i definicions

  • Radioaficionat: Aficionat a la comunicació a distància per mitjà de les ones electromagnètiques. (Institut d’Estudis Catalans, diccionari de la llengua catalana)
  • Telecomunicació: Tota transmissió, emissió o recepció de signes, senyals, escrits, imatges, so o informacions de qualsevol naturalesa, perfil, radioelectricitat, mitjans òptics o d’altres sistemes electromagnètics.
  • Ones radioelèctriques: (Ones hertzianes) Ones radiomagnètiques en què la freqüència es fixa convencionalment per sota de 3.000 GHz (Gigahertz), que es propaguen per l’espai sense cap guia artificial.
  • Radiocomunicació: Tota telecomunicació tramesa per mitjà d’ones radioelèctriques.
  • Servei de radioaficionats: Servei de radiocomunicació que té com a objectiu la instrucció individual, la intercomunicació i els estudis tècnics, efectuats per radioaficionats, és a dir, per persones degudament autoritzades de conformitat amb la Llei, que s’interessen per la radiotècnica amb caràcter exclusivament personal i sense ànim de lucre.
  • Estació radioelèctrica: Un o més transmissors o receptors, o una combinació de transmissors i diversos receptors, incloses les instal·lacions accessòries necessàries per assegurar un servei de radiocomunicació, en un lloc determinat. Les estacions es classifiquen segons el servei en què participen d’una manera permanent o temporal.
  • Radioaficionat: De forma genèrica, qualsevol titular d’una autorització i/o llicència d’estació de radioaficionat que ha estat emesa d’acord amb la Llei.
  • Estació de radioaficionat: Estació radioelèctrica del servei de radioaficionats.
  • Estació fixa de radioaficionat: Estació de radioaficionat utilitzada amb caràcter permanent en una ubicació determinada.
  • Estació mòbil de radioaficionat: Tota estació de radioaficionat destinada a ser utilitzada en moviment o mentre estigui aturada en llocs no determinats.
  • Estació portable de radioaficionat: Tota estació fixa de radioaficionat, en què la utilització es realitza amb caràcter temporal i en desplaçaments periòdics i sistemàtics, en una localització diferent a l’habitual, amb la prohibició d’utilitzar-la durant el trasllat.
  • Estació col·lectiva de radioaficionat: Tota estació de radioaficionat en què el titular és una associació de radioaficionats reconeguda.
  • Reemissor: Estació repetidora o reemissora d’aficionat. És tota estació col·lectiva fixa d’aficionat en què el funcionament es basa en la retransmissió de les emissions de radioaficionat rebudes per l’estació i l’objectiu bàsic és ampliar l’abast de les comunicacions.
  • Radiobaliu: Estació fixa de radioaficionat destinada a realitzar estudis de propagació en què el funcionament es basa en l’emissió automàtica de senyals d’identificació.
  • QSL: Targeta d’intercanvi entre radioaficionats que conté les dades necessàries per tal de confirmar i verificar un contacte, anomenat QSO, realitzat entre ells.

.

Els radioaficionats.
Un radioaficionat és una persona que gaudeix durant el seu temps lliure estudiant les ones electromagnètiques tant en el seu vessant pràctic com teòric.
Originalment un radioaficionat era una persona entesa en electrònica que estudiava l’ús pràctic de les ones electromagnètiques.
Amb el pas del temps els radioaficionats varen anar divergint els seus interessos cap a noves disciplines alienes, a vegades, a les comunicacions per mitjà d’ones electromagnètiques: informàtica, comunicacions digitals, etc. Amb l’aparició de l’electrònica de consum també va aparèixer un nou tipus de radioaficionat, aquell que gaudeix utilitzant la ràdio per a realitzar comunicats amb d’altres radioaficionats pel pur plaer de comunicar-se i mantenir un contacte i també per a realitzar concursos, expedicions DX, diplomes i targetes QSL commemoratius d’algun esdeveniment important.
La seva denominació reglamentària oficial és la de Servei d’Aficionats, la definició dels quals per la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT) des de fa diversos anys és la següent:
“Servei de radiocomunicació que té per objecte la instrucció individual, la intercomunicació i els estudis tècnics, efectuats per aficionats, això és, per persones degudament autoritzades que s’interessen en la radiotècnia amb caràcter exclusivament personal i sense finalitat de lucrativa”.
La radioafició és tant una afició com un servei en el qual els participants, anomenats “radioaficionats o radio-escoltes”, utilitzen diversos tipus d’equips de radiocomunicació és per a comunicar-se amb altres radioaficionats per al servei públic, la recreació i l’autoformació.
Els operadors de radioafició gaudeixen de comunicacions sense fils personals entre si i són capaços de donar suport a les seves comunitats amb comunicacions d’emergència i de desastres si és necessari, mentre augmenten el seu coneixement personal de la teoria de la electrònica i de la ràdio. S’estima que unes sis milions de persones a tot el món participen regularment de radioafició.

Història.
Encara que els seus orígens es remunten almenys a finals de 1800, la radioafició, com es practica ara per ara, no va començar fins l’any 1900. La primera llista d’estacions de radioafició és al “First Annual Official Wireless Blue Book of the Wireless Association of America el 1909. Aquest primer “Callbook” de ràdio s’hi allisten estacions de telegrafia sensefils al Canadà i els Estats Units, incloent vuitanta-nou estacions de radioafició. Igual que amb la ràdio en general, el naixement de la radioafició està fortament associat amb diversos experimentadors aficionats. Al llarg de la seva història, la radioafició ha fet contribucions significatives a la ciència, la enginyeria, la indústria i serveis socials. La investigació realitzada per operadors de radioafició ha fundat noves indústries, construït economies, apoderant nacions, i salvat vides en moments d’emergència.

Comunicació i experimentació.
Aquestes són les finalitats de la radioafició i les motivacions per les quals persones de tots els nivells socials es fan radioaficionats. Joves i grans, junts gaudeixen de l’emoció de trobar i intercanviar coneixements amb persones de tot el món. És gairebé impossible descriure en paraules l’excitació que suposa la construcció d’un equip o la consecució d’un nou circuit, i després aconseguir que es comporti bé per a incorporar-lo com un perfeccionament més a l’estació. Tampoc no es pot explicar amb paraules la sensació que se sent amb el fet de poder contactar amb països del món molt allunyats de casa nostra i arribar algun dia  a tenir-los tots contactats, això si, només mitjançant la ràdio, mai a través d’altres mitjans que són amb fils com per exemple Internet. No s’han de confondre mai  les connexions fetes sense fils (ràdio) amb les d’Internet, Echolink, eQSO, Messenger, Skype, etc.,  que no tenen  absolutament res a veure amb la radioafició. L’objectiu del radioaficionat és fer contactes només per ràdio. No té cap validesa fer contactes per Internet perquè serien contactes falsos. Quan un radioaficionat acredita que ha treballat un nombre determinat de països, significa que els ha fet amb la seva emissora i antenes. Si hi intervingués un altre mitjà que no sigui la ràdio seria un frau, un engany, i aquest radioaficionat seria desqualificat. Actualment hi ha 340 països, que s’anomenen Entitats DXCC, que no sempre coincideixen amb els estats del món.
Tota estació de radioaficionat disposa d’un distintiu o indicatiu de contacte amb el qual s’identifica (per exemple: EA3URC). L’indicatiu ha de figurar obligatòriament en la prova d’un contacte entre dos radioaficionats, la targeta QSL. (Targeta que certifica la veracitat d’un contacte anomenat QSO)
Els prefixos d’aquests indicatius han estat atribuïts a nivell mundial per la Unión Internacional de Telecomunicacions. Per exemple, les primeres lletres dels indicatius EA3, EB3, EC3, ED3, EE3, EF3, EG3, EH3, AM3, AN3 i AO3 pertanyen a Catalunya. Un dels indicatius de més coneguts en el món sencer és EA3URC que pertany i identifica l’estació de la Unió de Radioaficionats de Catalunya, (URCAT), l’associació nacional de radioaficionats de Catalunya.

Activitats i pràctiques.
Gairebé sempre fan servir diverses formes de transmissió per a comunicar-se. Les transmissions de veu més comunes, com la freqüència modulada (FM), ofereix àudio d’alta qualitat, i altres, com la modulació en banda lateral única (SSB), ofereix comunicacions més fiables a llarga distància i  d’abast mundial, quan els senyals són marginals i l’ample de banda és restringit, amb el sacrifici de la qualitat d’àudio.
La radiotelegrafia utilitzant el codi Morse (també conegut com CW, “continuous wave”) és una activitat que data dels primers dies de la ràdio. És l’extensió sense fils de la telegrafia terrestre desenvolupada per Samuel Morse i el mètode de comunicació a llarga distància en directe predominant del segle 19. Encara que les formes i mètodes basats en ordinadors (digitals) han substituït en gran mesura al CW per a aplicacions comercials i militars, molts radioaficionats encara gaudeixen utilitzant el mode CW, particularment en les bandes d’ona curta i per al treball experimental com la comunicació Terra-Lluna-Terra, amb els seus avantatges inherents de relació senyal/soroll. El codi morse, utilitzant grups de codis acordats internacionalment, permet les comunicacions entre aficionats que parlen diferents idiomes. També és popular entre els transceptors casolans ja que els transmissors només de CW són més fàcils de construir. Una mode popular entre els constructors casolans és la modulació d’amplitud (AM), perseguit per molts entusiastes de la radioafició d’època i aficionats de la tecnologia de tub de buit.
Durant molts anys, demostrar habilitat amb el codi Morse va ser un requisit per a obtenir la llicència de radioaficionat per a les bandes d’alta freqüència (freqüències inferiors a 30 MHz), però en canvis posteriors en les reglamentacions internacionals el 2003, va deixar de ser-ho. Com a exemple, el Federal Communications Commission va retirar a poc a poc aquest requisit per a totes les classes de llicències el 23 febrer 2007.
Els ordinadors personals moderns han afavorit la utilització dels mitjans digitals, com ara el radioteletip (RTTY), que anteriorment exigia un equip mecànic de baluerna.  Els radioaficionats van conduir el desenvolupament del “packet” ràdio, que ha emprat protocols com TCP/IP des de la dècada de 1970. Els modes digitals especialitzats, com ara el PSK31 o l’RTTY permeten comunicacions amb molt baixa potència, en directe, a les bandes d’ona curta (HF).

Codi de conducta del radioaficionat

  • Escoltaré, escoltaré i escoltaré i després escoltaré una mica més abans de cridar una estació.
  • Només cridaré si puc sentir l’estació de DX correctament.
  • No confiaré en els “clústers”. Estaré sempre completament segur de quin és l’indicatiu de l’estació DX abans de cridar-la.
  • No faré interferències a l’estació DX o qualsevol altra estació que l’estigui cridant i mai no ajustaré el meu equip a la freqüència de l’estació DX o a les freqüències que ella estigui escoltant.
  • Sempre esperaré que l’estació acabi el seu contacte abans de cridar-la.
  • Sempre cridaré amb al meu indicatiu complet.
  • Cridaré i després escoltaré per un interval de temps raonable.
  • Mai no cridaré contínuament sense escoltar.
  • No cridaré quan l’estació de DX crida una altra estació que no és la meva.
  • No cridaré quan l’estació de DX interroga per un indicatiu que no és el meu.
  • No cridaré quan l’estació de DX crida a altres àrees geogràfiques que no és la meva.
  • Quan l’estació DX em crida a mi, no repetiré meu indicatiu a no ser que cregui que l’ha copiat erròniament.
  • Seré sempre amable, tant si faig el contacte com si no el faig.
  • Respectaré als meus col·legues radioaficionats i operaré de forma que pugui guanyar-me el seu respecte.