Els radioaficionats no estimen Catalunya

 

Perquè els radioaficionats catalans, o la gran majoria, no estima Catalunya? El col·lectiu de radioaficionats té i ha tingut sempre un arrelat sentiment espanyol. És espanyolista. Sabem que la paraula “espanyolista” molesta molt, però no hi hauria d’haver cap motiu, ja que no és cap insult, només és un qualificatiu i és real i demostrable que els radioaficionats són espanyolistes.

Definició d’espanyolista: Partidari de l’uniformisme polític dins d’Espanya. Amor a les coses característiques d’Espanya. Condició d’espanyolista. (Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans) (2a edició).

· Els radioaficionats no estimen el català.
Molts radioaficionats catalans escriuen només en castellà al seu Facebook, Twitter, Instagram, bloc, o pàgina web. Pocs radioaficionats tenen les seves targetes QSL escrites en català. No entenem per què no inclouen mai el català. El català hauria de ser-hi present sempre, aquí i a tot arreu i això no impedeix que es pugui acompanyar d’altres llengües.

· Els radioaficionats no volen que Catalunya sigui una entitat del diploma DXCC (ràdio-país).
La majoria de radioaficionats estan en contra de què es demani a l’ARRL que reconegui Catalunya com a entitat DXCC. És incomprensible aquesta actitud negativa quan aquest fet seria una cosa molt beneficiosa per a tots els radioaficionats, tant els catalans com els de la resta del món. Si Escòcia és una entitat, perquè no ho és Catalunya? Alguns argumenten erròniament que Catalunya no compleix els requisits reflectits a les bases del diploma DXCC per esdevenir entitat, ja que Catalunya no és una illa. Això no és cert. Escòcia tampoc no és una illa, repetim, Escòcia no és una illa, és una part d’una illa, i el conjunt de totes les illes britàniques formen el Regne Unit de la Gran Bretanya. Per tant, tenim un greuge comparatiu entre Escòcia i Catalunya: Escòcia és una entitat del DXCC i pertany Regne Unit i en canvi no volen permetre a Catalunya (que pertany a l’estat espanyol) que sigui entitat, quan queda constatat que és exactament el mateix cas que el d’Escòcia. Que Catalunya sigui declarada entitat només és qüestió de voluntat per part de l’American Radio Relay League (ARRL) i sobretot per part de tots els radioaficionats catalans que, si ho demanéssim majoritàriament o unànimement ho aconseguiríem. És injust que se’ns negui això i en canvi a altres territoris se’ls reconegui. No entendrem mai aquesta falta total de suport i aquesta oposició frontal que hem pogut palpar de primera mà quan hem parlat d’aquest tema.

· Els radioaficionats no estimen les associacions catalanes.
Els radioaficionats catalans (la majoria) no donen mai suport a les associacions nacionals de Catalunya, (La paraula “nacional” aplicada a Catalunya també molesta) prefereixen ser socis d’associacions espanyoles que, no ens representen, ens maltracten en el seu fòrum i no fan res per controlar i eliminar aquestes opinions que arriben a l’insult i freguen la il·legalitat. En aquest fòrum s’hi ha vist de tot, si s’escriu en castellà, anglès, gallec o qualsevol altra llengua no hi ha cap problema, en canvi, si s’escriu en català, arriben tots els insults i atacs contra els catalans i Catalunya. El català és una llengua prohibida. Són fets reals i demostrables, no ho pot negar ningú, ja que està publicat. Alguns d’aquests radioaficionats no volen sentir ni a parlar de les associacions nacionals catalanes, sigui la que sigui. Perquè no fan país? Perquè no donen suport a les coses de casa nostra en comptes de les coses de fora? No entenem aquesta falta de sensibilitat.

· Els radioaficionats no confien en les institucions catalanes.
La majoria de radioaficionats no han demanat el carnet català de radioaficionat. És un document emès per una administració pública, la Generalitat de Catalunya i és l’equivalent a la llicència de radioaficionat, vàlid a tot l’estat espanyol i als països CEPT, ja que incorpora el codi ARCE de l’administració espanyola. Alguns radioaficionats fan broma i amb to irònic diuen que no serveix per res dient que “és paper mullat”. Un altre problema dels radioaficionats catalans és que no confien amb les institucions catalanes i prefereixen fer els tràmits a l’administració espanyola. Recordem que la Generalitat continua expedint aquest carnet que, insistim, és perfectament vàlid i no fa cap falta exhibir el document de l’administració espanyola.

· Els radioaficionats no estimen Catalunya.
Quan els radioaficionats fan els seus comunicats internacionals via ràdio no pronuncien mai la paraula Catalunya o Catalonia i no la promocionen arreu del món. Sempre diuen “desde Barcelona, España” o “from Barcelona, Spain”. No fan servir mai les comarques. Recordem que les comarques van estar prohibides injustament per l’estat espanyol. La divisió provincial no és la genuïna de Catalunya.

Per acabar, declarar una persona no grata, no és cap delicte. Fa pocs dies un ajuntament de Catalunya va declarar persona no grata a un bisbe. La informació es va emetre al Telenotícies de TV3. Si un radioaficionat declara públicament persona no grata a un altre, no s’ha d’escandalitzar ni posar el crit al cel. Només és una cosa simbòlica, és una simple manifestació de rebuig sense cap valor i també és un dret.

Anuncis