El vilafranquí Jordi Tarrida cinquena vegada guanyador del campionat V-UHF

 

Entrevista a EB3JT.

L’afició a la ràdio, (anomenada incorrectament “radioafició”, paraula que no existeix al diccionari de l’IEC), és una pràctica estesa arreu del món que requereix, bàsicament, temps i uns coneixements mínims imprescindibles en el món de les telecomunicacions. Tots hem vist, en moltes pel·lícules cinematogràfiques, com actuen aquests radioaficionats que tenen com a gran objectiu contactar amb tots els països del món.

El vilafranquí Jordi Tarrida és d’aquests bojos per la ràdio. Penso que tot i que hi ha altres radioaficionats a Vilafranca, sóc l’únic que opero regularment. No només això, la seva activitat l’ha dut a convertir-se cinc vegades campió de l’estat dins de dues modalitats diferents. Ho he estat anteriorment en la modalitat de monooperador, en què fas els contactes tu sol, i enguany ho he estat en la de multioperador. Ho ha fet des de l’estació EB3JT.

Bàsicament, Jordi Tarrida, acompanyat d’altres companys, va muntar una estació de radioaficionat als voltants del pic del Montagut. L’objectiu és contactar amb els radioaficionats que participen en la competició per a calcular els quilòmetres de distància que els separen. Un cop finalitzat el concurs, tots els participants envien la llista de contactes realitzats a l’organitzador i, en creuar les dades, s’obtenen els resultats finals.

Jordi Tarrida i els seus companys, furgoneta amunt, amb provisions per passar el cap de setmana gaudint de la seva afició, van aconseguir el seu objectiu. En aquestes competicions esdevé important la potència dels equips, les antenes i també la situació des d’on emets; per això vam anar a buscar un punt més alt per al nostre senyal.

Jordi Tarrida fa de joier, com el seu pare, Martí Tarrida, a la joieria familiar, una de les més prestigioses de Vilafranca del Penedès. Malgrat les hores que passa a la feina i enganxat a l’ordinador desenvolupant la seva afició, encara troba temps per altres activitats com el submarinisme, una altra de les seves passions, el tir olímpic -la gran afició del seu progenitor- o el gimnàs.

Però la seva passió és la ràdio. Té targetes QSL d’arreu del món que confirmen que ha contactat amb ells. S’hi passa més hores que a la botiga. Té un ordinador a la rebotiga amb tots els programes “i condicionats per funcionar”, diu divertit i orgullós el seu pare, present a l’entrevista.

L’objectiu dels radioaficionats és “treballar” països. Busco poder contactar amb zones amb les quals no ho hem fet mai. Per això canviem la direcció de les antenes, el lloc de rebot de les ones que emetem i la potència dels amplificadors per trobar alguna estació de països en què encara no tinc contactats per tal d’obtenir la targeta QSL, explica en Jordi Tarrida. Les muntanyes, els satèl·lits artificials que orbiten la terra, la mateixa lluna, i fins i tot els meteorits (els Perseids en són un exemple) poden servir per fer rebotar el senyal i que arribi arreu del planeta.

El món està dividit en 340 països (alguns estats en tenen més d’un). L’estat espanyol en té tres: la península, les Balears, Ceuta i Melilla i les illes Canàries. Tinc 275 països diferents i continuem sumant.

L’ARRL (American Radio Relay League) és qui acredita aquests 340 països. Les targetes QSL -abans eren obligades-, ara es permet que s’enviïn per internet, ja que el sistema tradicional, la targeta postal, podia trigar molt temps a arribar.

El que poca gent no sap és la gran disputa que hi ha per saber la paternitat de la invenció de la ràdio. Tot i que durant molts anys Giuglielmo Marconi ha estat considerat l’inventor, la realitat és que Heinrich Hertz (en honor de qui es va posar nom a la unitat internacional de mesura de la freqüència), Nikola Tesla als Estats Units i Alexander Popov a la Rússia imperial van fer transmissions sense fils força abans que l’italià, però aquest va ser qui va obtenir el Nobel de física del 1909 per aquest extraordinari invent.

Font: El Cargol – Magazín del Penedès – Josep Maria Roca

eb3jt

EB3JT

Anuncis